Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I. Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen (523) els reis francs d’Austràsia. Quan el rei Carles I creà (781) el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I (possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa). Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània.
El succeïren els seus fills Frèdol I (mort el 852) i Ramon I (mort el 863), aquest fundador del monestir de Vabres, també comtes de Tolosa. El comte Odó I (mort en 918/19), fill de Ramon I i successor del seu germà Bernat I el Vedell (mort el 872), deixà Tolosa al seu fill gran, Ramon II, i Roergue al segon, Ermengol I (mort en 938/40), marquès de Gòtia, el qual fou succeït pel seu fill el comte Ramon II (mort vers el 961), pare de Ledgarda, muller del comte Borrell II de Barcelona (cal suposar que per aquest enllaç Jaume I, pel tractat de Corbeil —1258—, renuncià a favor del rei de França Lluís IX tots els drets que pogués tenir sobre el comtat roerguès). Aquesta primera dinastia comtal s’extingí amb la comtessa Berta (morta sense fills en 1063/64), besneta de Ramon II i muller del comte Robert II d’Alvèrnia.
El comtat passà aleshores al comte Guillem I de Tolosa (mort el 1093) i al seu germà Ramon IV (mort en 1104/05), també comte de Tolosa, el qual l’incorporà a Tolosa. El 1119, però, el comte Alfons I Jordà infeudà Roergue al vescomte Ricard I de Rodés (mort en 1134/35). Els seus descendents empraren des d’aleshores més la denominació de comtes de Rodés que la de comtes de Roergue. El quadrinet d’aquest darrer, el comte Enric II (mort el 1303), fou el darrer de la segona dinastia comtal.
El comtat passà aleshores al comte Bernat VI d’Armanyac (mort el 1319), possiblement gendre seu. El 1475 fou confiscat als Armanyac i lliurat als ducs d’Alençon i després als ducs d’Albret, després reis de Navarra. El 1589 Enric IV de França l’incorporà a la corona.