Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic. Essencialment lexicògraf i col·laborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de K.Jaberg i J.Jud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional: Griechen und Romanen in Unteritalien (1924), Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität (1930), Dizionario dialettale delle tre Calabrie (1932-39), Scavi linguistici nella Magna Grecia (1938), Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität (1950-54), Vocabolario dei dialetti salentini (1956) i la síntesi Historische Grammatik der italienischen Sprache und ihrer Mundarten (1949). La seva atenció a les llengües pirinenques —el gascó (Le gascon, 1935, 1970) i l’aragonès— l’acostà a l’estudi del català, sobretot en el que es refereix a les seves concordances amb les llengües veïnes. Cal recordar, encara, Die lexikalische Differenzierung der romanischen Sprachen (1954), uns Studien zur romanischen Namenkunde (1956) i la crònica bibliogràfica Romanische Philologie (1950-52) amb el suplement Manual de filología hispánica (1957). El 1952 foren aplegats diversos treballs seus sota el títol An den Quellen der romanischen Sprachen. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1950).