Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil. Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat (1898-99, 1901-03, 1905-07) i alcalde de Barcelona (1910), càrrec que dimití al cap d’uns mesos. Es decantà per l’autonomisme i formà part de l'Assemblea de Parlamentaris; l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia (novembre del 1918) —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir (3 de desembre de 1918), fet que provocà una profunda crisi de govern. Fou designat membre de l’avortada comissió que havia de redactar un projecte d’autonomia. Posteriorment intervingué, com a advocat, en les lluites entre patrons i obrers. Fou senador vitalici (1926), president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1933-34) i degà del Col·legi d’Advocats (1935-36). Publicà obres, com Las sociedades de responsabilidad limitada (sd) i Doctrina liberal y democrática (1931), articles, etc., i col·laborà a La Rambla, de Barcelona.
Josep Roig i Bergadà
© Fototeca.cat
Advocat i polític.