Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit. Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder (919). El seu govern fou positiu: signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi; a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs. Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent.