Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).