i Romània | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Romània

lingüística ling
Conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí (llengües romàniques).

Des d’un punt de vista, es divideix en Romània occidental i Romània oriental. La primera, situada al nord de la línia que va de La Spezia a Rímini, sonoritza les oclusives sordes intervocàliques llatines (AMICA portuguès, castellà, català amiga) i manté la -s del llatí (DUOS català dos, francès antic deus). La Romània oriental conserva les oclusives sordes sense sonoritzar (italià amica) i perd la -s (italià due).

Wartburg ha proposat una altra divisió sincrònica, en tres grups: romanès, francès i les altres llengües. Una divisió en Romània meridional (castellà, portuguès, italià meridional, romanès i llatí africà) i Romània septentrional no ha tingut gaire acceptació.

No tots els països dominats pels romans en què l’ús del llatí havia arrelat, totalment o parcialment, s’han mantingut, però, lingüísticament dins la Romània: circumstàncies històriques molt diverses feren que d’ençà de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476), especialment durant l’edat mitjana, diferents llengües substituïssin el llatí, o el parlar romànic que l’havia succeït, en els territoris de l’anomenada Romània perduda: el sud de la Gran Bretanya, les terres situades a la riba esquerra del Rin (part meridional dels Països Baixos, Renània, Alsàcia), la Suïssa germànica, la Baviera meridional i Àustria, la meitat occidental d’Hongria, el nord-oest dels Balcans (almenys la costa dàlmata), la Bretanya, les regions costaneres del Magrib i Malta. L’àrea europea de les llengües romàniques, però, no solament ha sofert pèrdues, sinó que també s’ha engrandit: els parlars meridionals italians gairebé han substituït del tot el grec del sud d’Itàlia i de Sicília, i les llengües romàniques ibèriques desplaçaren l’àrab del sud peninsular, on, prèviament, el llarg procés d’arabització havia provocat l’extinció total de les varietats romàniques locals, conegudes amb el nom de mossàrab, extinció que havia representat la inclusió temporal d’una part de la península Ibèrica dins la Romània perduda.

Endemés, hi ha la Romània nova, que comprèn les vastes terres colonitzades a partir del segle XV per pobles romànics europeus (castellans, portuguesos i francesos), on aquests trasplantaren la seva llengua (Amèrica del Sud, Amèrica Central, etc.).

Llegir més...