Rebé el nom en honor de l’actor castellà Julián Romea y Yanguas. És un teatre de tres plantes, amb capacitat per a uns 660 espectadors. El 1867 prengué el nom de Teatre Català Romea i esdevingué el local més important de teatre en català, etapa que s’inicià amb l’estrena de La rosa blanca, de Frederic Soler. Aquest hi assolí èxits reiterats que li valgueren la incorporació al teatre com a coempresari i director artístic (1870-95). El 1913 sofrí una reforma que en renovà la maquinària i la sala. El 1939 hagué de cessar totalment l’activitat teatral en català i oferí, per tant, només teatre castellà. El 1945 n'esdevingueren empresaris Joan i Claudi Fernández Castanyer, que el 1946 reprengueren les representacions en català. Els anys següents el Romea fou l’únic teatre de Barcelona de programació habitualment catalana. La crisi general del teatre a Catalunya afectà també el Romea, que estigué amenaçat de desaparició, però el local fou adquirit per Josep Canals, Agustí Pedro i Pons, Francesc Recasens, Rossend Riera i Domènec Valls i Taberner, que el restituïren a l’escena catalana (1963).
El Romea ha estat el local més destacat de la història del teatrecatalà d’ençà de la Renaixença. Fou el local habitual de Lleó Fontova i escena dels èxits de Teodor Bonaplata, Enric Giménez, Margarida Xirgu, Enric Borràs, Maria Vila, Pius Daví, Joan Capri i molts altres. Els anys seixanta i setanta presentà un teatre líric en català, sarsueles, cicles de teatre estranger (sovint en l’idioma original, com en els Cicles de Teatre Llatí, iniciats el 1958), i actuacions extraordinàries, com les del Piccolo Teatro di Milano (1967), el Living Theatre de Nova York (1967), etc. Destacaren també per la seva qualitat les temporades a càrrec de la companyia Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat (1966-68), amb obres de S.Espriu, Brecht, Rusiñol, etc. També ha estat escenari de grups amateurs i experimentals (cicles Dilluns del Romea).
De 1981 a 1997 fou la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i el 1999 començà una nova etapa sota la gestió del Serveis de l’Espectacle SA Focus que encarregà la direcció artística a Calixto Bieito Guerrero. L’any 2011, Julio Manrique n'assumí la direcció. El rellevà Borja Sitjà a partir del gener del 2014 fins el setembre del 2017, que passà a Carles Canut. Al febrer del 2019 en fou nomenat director Josep Maria Pou. L'any 2015 rebé la Creu de Sant Jordi.