Lluís Romero i Pérez

(Barcelona, 24 de maig de 1916 — Barcelona, 4 de febrer de 2009)

Escriptor.

Féu estudis, inacabats, de perit mercantil. Participà a la campanya de Rússia amb la División Azul. El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria (1952), que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular: Ha pasado una sombra (1953), Carta de ayer (1953), Las viejas voces (1955), La noche buena (1960), La corriente (1962) i El cacique (1963, premi Planeta). Publicà també reportatges i guies: Libro de las tabernas de España (1956), Barcelona (1954) i Costa Brava (1958); i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola: Tres días de julio (1967), Desastre de Cartagena (1971), El final de la guerra (1976), Cara y cruz por la República (1980), Hacia el despeñaperro (1982) i Porqué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982, premi Espejo de España). Fou un estudiós de la figura de Salvador Dalí, i publicà Todo Dalí en un rostro (1975), Aquel Dalí (1984), Dedálico Dalí (1989) i Salvador Dalí (1992). És també autor de poemes (Cuerda tensa, 1950), contes (Esas sombras del trasmundo,1957 i Tudá ,1957) i relats (Ha pasado una sombra, 1953). Cal destacar,a més, les seves novel·les en català La finestra (1956), El carrer (1959), Els nostres números (1985) i Castell de Cartes (1991, premi Ramon Llull).