i Josep Romeu i Figueras | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras
©
literatura lit i història de la ciència hist ciènc
Poeta, crític literari i investigador.
Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 — Barcelona, Barcelonès, 18 de desembre de 2004

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Es doctorà en lletres el 1948. Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis (1944-48), Ariel (1946-51) i la col·lecció Signe, de poesia i assaig, dirigida juntament amb J. Horta. Ideà (1946) un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947. Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (1946). Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de Musicologia (1971-84) i professor de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-84), el 1972 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Recollí els seus poemes a Obra poètica (1951) i a Tots els poemes (1993, amb el poemari inèdit Tres cicles de retorn). Posteriorment publicà els reculls Temps (1995), Versos a mitja veu (2000), Ésser i estar (2001), Imatges i metàfores (2002) i Immers en la paraula (2003).

La seva obra crítica versa principalment sobre el Modernisme, Joan Maragall, J.V. Foix, B. Rosselló-Pòrcel, etc., mentre que els seus estudis se centren sobretot en la poesia tradicional i de cançoner, la poesia del s. XVI, el teatre medieval i el popular (entre el 1961 i el 1969 organitzà i dirigí, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, nou cicles de representacions de teatre medieval), les formes poètiques antigues, llegendes i tradicions populars, etc.

Entre les seves publicacions principals cal esmentar: El mito de “El comte Arnau” en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura (1948), les edicions de Cançons nadalenques del segle XV (1949), Teatre hagiogràfic (1957), Teatre profà (1962), El Cancionero Musical de Palacio (1965), els volums corresponents al s. XIV (1964) i a poesia i teatre del XV (1964) de l’obra Literatura catalana antiga, els estudis La légende de Judas Iscarioth dans le théâtre catalan et provençal (1957), els textos dramàtics El davallament de la Creu a Catalunya i El fragment inèdit d’Ulldecona (1967), Joan Timoneda i la “Flor de enamorados’" (1972), el recull d’estudis Poesia popular i literatura (1974), la selecció d’assaigs Sobre Maragall, Foix i altres poetes (1984), El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans (1984), "Sol, i de dol”, de J.V. Foix (1985, pel qual rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’assaig), Materials i estudis de folklore (1993), Lectura de textos medievals i renaixentistes (1994), Teatre català antic (1994-95), Assaigs i altres indagacions crítiques (1996), l’antologia Corpus d’antiga poesia popular (2000), l’edició crítica de les Poesies catalanes de Pere Serafí (2001) i la recopilació Llegendes de la Garrotxa (2004).

El 2003 publicà un Quadern de memòries, pel qual rebé el 2004 el premi de la Crítica Serra d’Or. Fou guardonat, també, amb els premis Menéndez Pelayo del CSIC (1947), del certamen de poesia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), Milà i Fontanals de l’IEC (1955), i amb la Creu de Sant Jordi (2001).

A títol pòstum i gràcies a la intercessió de la seva vídua, Núria Font i Clavell, es publicà el poemari Poemes d’ara i de tornada (2006) —amb pròleg de Bartomeu Fiol i epíleg de Miquel Batalla i Ferrando—, La Garrotxa, creences i costums : el cicle de l’any (2007), la reedició facsímil del Llibre de la muntanya. Antologia de prosa i poesia (2007) i el Dietari sense dates : reflexions i notes (2008) —amb un pròleg de Miquel Batalla i Ferrando i un epíleg de Sergi Jover—. De la seva obra inèdita resta encara pendent la publicació d’un altre llibre dedicat al teatre medieval.

En morir, tot el seu fons personal (obres pròpies, biblioteca particular i un complet epistolari que conserva la seva correspondència amb autors com Salvador Espriu, J.V. Foix i Maria Aurèlia Campany, entre d’altres) fou cedit a la Biblioteca Central d’Igualada, que ha dedicat una sala específica al Fons Josep Romeu i Figueras.

Fou soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Col·laboració: 
PBB / R
Llegir més...