Vers el 970 es féu monjo benedictí; el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí. Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica. Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino. Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare. Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe (Ravenna), d’on fou elegit abat el 998, però l’any següent abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica. Tingué molts seguidors i fundà diverses cases, que el 1012 s’uniren en l’orde de Camaldoli o camaldulenc. La seva festa se celebra el 7 de febrer.