Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya. Inicià la carrera militar el 1746. Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal (1762) i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello. El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger. Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc. Participà al setge de Gibraltar (1788). Novament a Barcelona com a delegat d’Hisenda, projectà l’important edifici de la Duana Nova, la poca adequació de la qual a les normes acadèmiques sembla que fou l’origen de la seva dimissió i retir. Es casà amb María del Carmen Martínez de Murcia i foren avis del primer marquès de Roncali i del primer comte d’Alcoi.