Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española. Col·laborà a Cruz y Raya, El Día Gráfico, La Vanguardia, etc. Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes: Verde voz (1934), Sonetos y romance (1941), Elegía incompleta (1952), Condenado a muerte (1967). La seva obra comprèn també assaigs: Francisco de Quevedo (1940), 60 notas sobre literatura (1950), etc. , i teatre: Las maletas del Más Allá (1952) i Historias del abuelo (1955), entre altres, a més de l'Antología poética de la lengua catalana (1965) i records de la guerra civil: Preventorio D (1941). Fou promotor de les editorials Lauro i Yunque.