Sorgit en un període de múltiples tendències, la seva poesia cultiva sobretot una certa mitologia de la incapacitat de la paraula en la captació del fenomen poètic. Les seves obres principals són: O grito claro (1958), Sobre o rostro da terra (1961), As marcas no deserto (1978), O incêndio dos aspectos (1980, premi del PEN Club de Portugal), Volante verde (1986), Acordes (1989), As armas imprecisas (1992), Lâmpadas com alguns insectos (1993) i Figuras solares (1996). El 1974 començà la publicació de la seva obra completa. Com a assagista és autor de dos llibres importants: Poesia, liberdade livre (1962) i A poesia e a interrogação do real (1979-80). L’any 1988 rebé el premi Pessoa.