Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida. Féu algunes estades a Tarragona (1499-1500), a Perpinyà (1500-03 i 1512) i a Montserrat (1518-22). Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats: Vic (en col·laboració amb Joan Luschner, 1496), Tarragona (1499), Elna (1511), Montserrat (1521) i Tortosa (1524). A més publicà a Barcelona un Missale parvum (1509). Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum (1494), el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis (1494 i 1495 respectivament), les Històries e conquestes de Catalunya , de Pere Tomic (1495, 1519), el Memorial del pecador remut , de Felip de Malla (1495), Introductiones latinae de Nebrija (1497), comèdies de Terenci (1498), els opuscles gramaticals de Mancinelli (1501), el Vocabulari per apendre lo Catalan alemany y lo Alemany Catalan (1502), la Cirurgia de Pere d’Argilata (1503), el Tractat d’epidèmia o Pestilència de Velasco de Taranta (1507), el Llunari de Bernat de Granollacs (1513), el Llibre de manescalia de Manuel Díaz (1515), el Spill de la vida religiosa de Miquel Comalada (1515), el Consolat de mar (1518), el Vita Christi de sant Bonaventura (1522), les obres de Virgili i els Diàlegs de Ciceró en llatí (1525 i 1526), pragmàtiques, butlles, etc. Fou potser l’impressor més important de Catalunya en caràcters gòtics. Disposà de bones caixes de tipus i de bons gravats i orles. La traducció catalana de Lo càrcer d’amor de Diego de San Pedro és un dels llibres més ben il·lustrats del s XV i el Missal de Montserrat, amb esplèndides inicials, orles i gravats, és una obra cabdal de la tipografia gòtica catalana.
Portada del Sedulii Paschale (1515), amb l’escut realitzat per Joan Rosembach
© Fototeca.cat
Tipògraf.