Estudià el batxillerat a l’Institut Balear i lleis a la Universitat de Barcelona; exercí després a Palma, on tingué una gran fama professional. Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca. Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia castellana (Hojas y flores, 1853; Ecos del septentrión, 1857) i en moltes composicions catalanes. D’altra banda fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del llenguatge arcaic, que usà en les seves composicions sobre la història de Mallorca (Lo joglar de Mallorca, 1862), repetidament premiades als Jocs Florals de Barcelona —fou nomenat mestre en gai saber el 1862—, que presidí el 1873. Col·laborà a les revistes de Mallorca i al Calendari Català i Lo Gay Saber de Barcelona, principalment amb traduccions de poetes estrangers. El 1863 publicà Poetas de las islas Baleares, recull de composicions castellanes d’autors dels s. XVI i XVII, i el 1873, anònimament, Poetes balears. Segle XIX, amb composicions catalanes de poetes actuals. Lul·lista apassionat, treballà en una “Biblioteca lul·liana” i projectà per primera vegada la publicació de tota l’obra catalana de Ramon Llull; el 1859 aparegué la interessant Obras rimadas de Ramon Llull, on, al costat de composicions fins aleshores inèdites, introduí peces clarament apòcrifes, alguna de les quals fins i tot redactada per ell mateix (Lo conqueriment de Mallorca). Malalt, la seva tasca fou continuada, amb més rigor científic, per Mateu Obrador i Bennàssar. Preparà també l’edició del Fèlix per a la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló.