Situació i presentació
El municipi de Rosselló, de 9,92 km2, està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit (Torrefarrera) a l’W. S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant. A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca. Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada, les Creus, el Canís, la Tosa, la Marmota, el Pas de Mossèn Hugol, el Figueral i les Cabretes.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de Rosselló, la colònia tèxtil del Canís (escrit sovint com Alcanís), el polígon industrial de la Paperera Alier (amb habitatges per als treballadors) i les urbanitzacions de la Noguera i la Tosa. Aquest municipi és travessat de S a N per la carretera N-230 de Lleida a la Vall d’Aran. Una pista enllaça aquesta carretera amb la colònia del Canís.
La població i l’economia
A mitjan segle XIV Rosselló tenia 9 focs i el Canís 2, els quals al segle XVI, ja havien passat a ser 14 i 7 respectivament. La guerra dels Segadors representà, però, el despoblament d’ambdós llocs, el qual, en el cas del Canís, fou definitiu fins al segle XX. La població moderna ha experimentat un procés demogràfic de signe positiu gràcies a l’extensió de l’agricultura de regadiu i a una industrialització relativa.
El segle XVIII començà amb només 39 h (1718), que s’havien multiplicat per deu el 1787, quan tenia 390 h. S’havia gairebé doblat amb 747 h el 1860, baixà fins a 670 el 1900 i des d’aleshores fins a la meitat dels anys 1970 anà augmentant: 1 005 h el 1930, 1.201 h el 1960, 1.385 h el 1970 i 1.461 h el 1975. Entrada la dècada de 1980 les dades continuaren indicant un augment de població: 1.544 h el 1981 i 1.622 h el 1991. Aquest creixement continuat es prolongà durant tot el darrer decenni del segle XX i fou notable sobretot entre 1999 i 2000, moment en què la població va créixer en 56 h. Es tracta d’un dels municipis del Segrià que més ha crescut en els darrers anys. El 2001 tenia 1.891 h, el 2005, 2.268 h i el 2012, 3.103 h.
La terra conreada ocupa una mica més de la meitat de la superfície total del municipi i el regadiu representa més de tres quartes parts d’aquests conreus (ha tingut un gran augment des del 1964). Gairebé tot el regadiu és ocupat per arbres fruiters (sobretot pereres, pomeres i presseguers), però esporàdicament també s’hi fa alfals. Al secà es conrea ordi i blat de moro.
L’agricultura té un bon complement en la ramaderia, la qual experimentà un cert augment en la dècada de 1980, fet que també es prolongà durant el decenni de 1990. Així, predomina la cria d’aviram, el bestiar porcí, el boví i l’oví. La Cooperativa del Camp Frurose es dedica a la comercialització de la fruita. Hi ha algunes empreses del sector paperer, entre les quals destaca la centenària Alier, que va tenir un caràcter eminentment familiar fins el 1990, moment en què l’adquirí en part la multinacional austríaca Patria. Al voltant de la fàbrica hi ha alguns habitatges de l’empresa. Vora la séquia de Pinyana o Reguer Major hi ha la colònia del Canís, una fàbrica tèxtil, amb les cases dels treballadors al voltant. El mercat setmanal es fa el dimarts. Entre els mesos de març i abril, en data variable, es fa la Fira de la Moto. El municipi disposa d’establiments d’allotjament.
El poble de Rosselló
El poble de Rosselló es troba a 252 m d’altitud, al sector de la dreta del canal de Pinyana i limitat a llevant per un braçal d’aquesta séquia, prop de la carretera N-230 a la Vall d’Aran. En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Pere, de façana austera, barroca amb reminiscències plateresques, i campanar de torre quadrada (coronava la façana la imatge de la Mare de Déu del Pilar, i l’altar major, una de sant Pere), que el gener del 2016 s’enfonsà.
El principal catalitzador de l’activitat cultural i lúdica del poble és l’Esbart Rossellonès, inaugurat el 1968. Les festes majors de Rosselló se celebren el primer cap de setmana de juny, són les festes de la Primavera. Per la Mare de Déu del Pilar, el 12 d’octubre, es fa festa major, aquesta es creà amb motiu d’una epidèmia de còlera. Per Sant Antolí (2 de setembre) se celebra la festa dels jubilats.
Altres indrets del terme
La moderna colònia tèxtil del Canís, que es troba a la dreta del canal de Pinyana, al N d’aquest municipi i en l’antic lloc del Canís o el Canisset, les ruïnes del qual eren encara visibles a l’inici del segle XX, està en la base de la recuperació del despoblament del segle XVII. En aquesta colònia, que data del 1890, hi ha una capella moderna dedicada al Sagrat Cor i alguns habitatges de treballadors, però la major part dels obrers viuen a Rosselló o en altres pobles pròxims. Aquest lloc té el seu origen en una església mossàrab (que sota la forma Kanisia o Al-Kannis surt esmentada dins l’antic terme de Lleida). Miret i Sans el cita en parlar de l’expedició de Sanç Ramires d’Aragó contra el Segrià del 1091, quan atorgà a dos cavallers seus el territori entre el Canís i Alguaire. També lloc sarraí i de probables arrels mossàrabs o visigòtiques al Merli, i amb l’almúnia de Tabac, sembla que aquests tres llocs podrien correspondre a temples de tradició cristiana situats al camí dit encara avui de Canisselles; el Llibre verd de la catedral cita un Esteve d’Alcanísia (1170), veí de la Suda (Esteve era un nom de tradició mossàrab). Fou possessió dels templers després de la conquesta, dins la cambra de Gardeny, i el 1317 s’incorporà a Rosselló (abans havia pertangut a l’almúnia de Tabac d’Alguaire). Vora el camí de Benavent i 1 km a l’E del nucli urbà de Rosselló hi ha la centenària Paperera Alier, de gran incidència social i econòmica. Les urbanitzacions de la Noguera i la Tosa, situada al NE del cap municipal i als peus del camí veïnal de Vilanova de Segrià la primera i a l’E i vora el camí de Benavent de Segrià la segona, ocupades per cases de segona residència, es van anar creant de manera espontània i sense organització urbanística durant els anys 1970. Durant els darrers anys del segle XX han anat apareixent noves urbanitzacions.
Pel que fa a les restes arqueològiques hi ha el jaciment de la Tossa de Dalt, on s’han trobat ceràmica vidriada, ceràmica grisa medieval i fragments de tègula, datats entre els segles III i V.
La història
Les restes més reculades de població de Rosselló es relacionen amb el jaciment arqueològic anomenat la Tossa de Dalt, el qual presentava estructures d’una vil·la romana. Era situat en una elevació relativament intacta, però fou destruït per una urbanització i per la creació de camps de conreu (únic lloc on encara es troben materials com ceràmica vidriada, fragments de tègula, tessel·les, etc.). Hi ha referències orals de l’existència d’una gran casa feta amb carreus, la qual ja fa temps que fou destruïda; també es parla d’haver-hi trobat al costat un dibuix del sòl realitzat amb mosaic i un paviment d’opus cementicium.
La primitiva població del terme, d’època islàmica, correspon al nucli del Canís (Alcaníssia). A no gaire distància d’aquest lloc Ramon Berenguer IV atorgà a Guillem de Rosselló una torre (quan ja el Canís era dels templers) que havia de ser després domini dels hospitalers. El 1176 (segons un document de l’arxiu del Gran Priorat de Catalunya, a la secció de Gardeny) Ramon de Rosselló, potser descendent de Guillem, vengué la torre a l’orde de l’Hospital; el 1188, en el mateix registre, hi ha els límits de la torre de Rosselló, que afrontava amb un honor de Ramon de Tabac, amb el tossal de Guillem Bru, amb el camí que porta a la torre de Sant Bru i amb el canal de Pinyana. Hi hagué disputes entre templers i hospitalers, però en suprimir-se l’orde del Temple els seus béns passaren (amb tota la cambra de Gardeny) als hospitalers, i foren aquests els qui sostingueren més endavant disputes amb la paeria de Lleida per qüestions relacionades amb la séquia de Pinyana i els regatges a Rosselló i al Canís (o Alcanyisset).
La guerra dels Segadors representà el despoblament de Rosselló i del Canís. Però sembla que la tendència a abandonar aquests llocs, malgrat el conreu de les terres (tan pròximes d’altra banda a Lleida), és anterior i caldria vincular-la als anys del bandolerisme (els robatoris registrats al Tribunal de Coltellades de Lleida són cada vegada més freqüents en la segona meitat del segle XVI).
El repoblament del segle XVIII es registra ja a l’inici del regnat de Felip V (el capbreu de Rosselló del 1701 fet pels seus senyors, els hospitalers, demostra una certa normalització demogràfica i de treball a l’horta i al secà), però el 1708 tenia només 6 focs. Després de la guerra de Successió la població es refeu i el bisbe Galindo projectà la nova església (la primera pedra es posà el 1757, un any després de la mort del bisbe) i donà al poble una nova patrona, la Mare de Déu del Pilar, que compartí el patronat des d’aleshores amb el de Sant Pere ad Vincula (que es remunta almenys al 1499). Altres devocions vives a partir d’aquesta època són el Roser, els Dolors i el Carme. El poble prosperà extraordinàriament al segle XVIII (de 39 a 390 h) i el 1794 entrà a la Junta del Sequiatge de Lleida. Pertangué als hospitalers fins a la fi de l’Antic Règim i fou una població exclusivament agrícola fins a la fi del segle XIX, quan començà una incipient industrialització (Rocafort tenia ja la fàbrica de filats de cotó, una de paper d’estrassa, un molí fariner i tres premses d’oli).