És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès. Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses. A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la ràtzia d’'Abd al-Malik, el 793. Segons el biògraf de Lluís el Piadós, conegut per l’Astrònom, Rostany tingué un paper destacat en la presa de Barcelona el 801: inicialment dirigí el setge de la ciutat mentre Guillem I de Tolosa i Ademar de Narbona s’adreçaven amb un exèrcit cap a comarques occidentals en missió de cobertura i Lluís el Piadós restava al Rosselló amb tropes de refresc.