Rotterdam

Aspecte de la ciutat de Rotterdam

© Turisme d’Holanda

Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos.

Situada a banda i banda del Nieuwe Maas, al s. del Sheur, on s’obre el canal Nieuwe Waterweg, forma part de l’organisme públic i administratiu Rijnmond. Primer port mundial quant al tonatge anual de mercaderies embarcades, és, després d’Amsterdam, la segona ciutat dels Països Baixos. L’ampliació i l’adaptació del port a les exigències de la navegació marítima moderna han estat la causa d’annexions de municipis circumdants, com Katendrecht, Delfshaven, Hoek van Holland, etc. El nucli antic de la ciutat original és delimitat pel Nieuwe Maas i per algunes rondes actuals (Coolsingel, Schiedamsesingel i Goudsesingel). Destruïda gairebé completament pels bombardeigs durant els primers dies de la invasió alemanya (1940), el port fou destruït sistemàticament el 1944. La restauració de la postguerra amb la construcció de dàrsenes noves ha fet de Rotterdam un port d’accés màxim. Una xarxa de vies ferroviàries, aquàtiques i de carreteres l’uneix amb la resta del país i del seu rerepaís a Alemanya. A partir del 1947 hi hagué una expansió industrial (refineries de petroli, plantes petroquímiques, indústria metal·lúrgica, indústria de la construcció, indústria de maquinària) i es crearen nous districtes industrials (Botlek, Europoort, Maasvlakte). Centre d’ensenyament superior: Erasmus Universiteit Rotterdam, fundada el 1973.

Cases cúbiques, dissenyades per Piet Blom

© Xevi Varela

Anomenada per primera vegada el 1283 als registres feudals dels comtes d’Holanda, el primitiu port de pesca durant la guerra dels Vuitanta Anys (s. XVI-XVII) contingué la primera gran expansió portuària entre la ciutat, el riu i l’embocadura del Rotte. A poc a poc dirigí les seves activitats comercials cap a França i Anglaterra i fou centre (s. XVII) d’immigració de flamencs i alemanys. El desenvolupament de la regió minera del Ruhr (Alemanya) el féu evolucionar a un port de transbord i de trànsit. Després de la Segona Guerra Mundial s’hi afegí la funció de port industrial i de distribució. Ciutat completament nova, només conserva alguns edificis històrics: l’església gòtica de Sant Llorenç (s. XV) i el Schielandshuis (1665). També els nuclis dels antics municipis annexats conserven alguns edificis de valor arquitectònic. En general és una ciutat d’urbanització moderna amb centres comercials i complexos industrials. Als barris residencials hom ha aplicat sistemes de construcció i de caràcter alternatius (cases familiars, blocs col·lectius, zones de recreació). Una de les institucions culturals més importants és el museu Boymans-Van Beuningen, que conserva una col·lecció important d’obres plàstiques i pictòriques antigues i modernes. Hi ha una companyia de teatre important i en la nova sala de concerts De Doelen (1966) actua normalment l’orquestra filharmònica de Rotterdam.