Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona (on es doctorà el 1937), Madrid i Berlín. A la universitat berlinesa fou alumne d’E.Spranger, W.Sombart, W.Köhlerm, K.Lewin, W.Jäger i N.Hartmann, que influïren força en el seu pensament. Fou professor a les universitats de Barcelona (1929-39) i Mèxic (1939-45) i a la Wesleyan, als EUA (des del 1946). El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic. Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris. Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México (1939-45). Personatge culturalment ben actiu, fou president del Patronato Cervantes i vocal de l’Academia Hispano-Mexicana. Se n'anà als EUA, on des del 1946 treballà com a catedràtic a la Wesleyan University. Interessat per les matemàtiques, les ciències naturals, la psicologia, la filosofia i la pedagogia, el seu pensament se centra en l’home, des de la seva condició d’ésser natural fins al seu estadi espiritual superior. Concep la vida com una unitat i una interrelació que comprèn la biologia, la psicologia i el món. També s’interessà per la unitat existent entre vida i filosofia. Les categories màximes de l’home són l’espiritualitat i la llibertat, per mitjà de les quals la reflexió el porta al tema de la supervivència després de la mort i al de la revelació de Déu en la intimitat de l’home. Ultra els nombrosos articles que escriví sobre pedagogia, psicologia i filosofia, alguns dels quals en revistes catalanes publicades a l’exili, destaquen les seves obres: Cuestionaria de pedagogía (1923), en col·laboració amb F.Panizo; Cinco conferencias sobre orientación profesional (1930); Educació i Ciència, tesi doctoral (1937), en curs de publicació per la Universitat de Barcelona i publicada a Mèxic (Ciencia y Educación), el 1940; Eduardo Spranger y las ciencias del espíritu (1944); Psicología de la adolescencia (1945); El mundo histórico social (1947), assaig sobre la morfologia de Wilhelm Dilthey; La educació viva i Tema y variaciones de la personalidad (1950). Cal esmentar, també, la traducció, conjuntament amb José Medina, Eduardo García, Eugenio Imaz i Josep Ferrater Mora, Economía y Sociedad de Max Weber.