Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort. Ordenat de sacerdot (1907), fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral. Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica (1910) i la Revista de l’Orfeó Vigatà (1920). Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari. Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de les noces d’or de l’Orfeó Vigatà.