Deixeble de Lotze, a Göttingen (1885-1914), capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana. Professor a Harvard (1885-1914), afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització; la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen. La seva obra The Philosophy of Loyalty (1908) palesa l’orientació moral de tot el seu pensament. Altres obres seves són The Religious Aspect of Philosophy (1885) i The World and the Individual (1889-1901).