És situat a 929 m alt., a la dreta del riu de Rubiols (afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba), que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E. Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó. Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila. Foren famoses al s. XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró. El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa. Durant la primera guerra Carlina resistí heroicament el setge de Cabrera. De les seves antigues muralles resten dos portals; el barri del Campanar conserva plenament el caràcter antic. L’església parroquial és de 1604- 20; destaquen el campanar i un retaule gòtic (s XV) de la vida de Crist. De l’antic convent d’agustines procedeix el retaule de l’adoració dels Mags de Joan Reixac conservat al Museu d’Art de Catalunya.