Llicenciat (1911) i doctor (1913) en ciències exactes i enginyer industrial (1915). Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya (1920) i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics (1932). Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fou diputat al Parlament de Catalunya (1932-39), des d’on participà en els principals debats parlamentaris. Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments; des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937 i el 1939, sotssecretari d’economia de la Generalitat. Fou un dels principals artífexs de la Nova Economia ; és autor de L’aplicació del decret de col·lectivitzacions i control obrer (1937), Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937). Com a publicista col·laborà, entre altres, al “Butlletí del Sindicat General de Tècnics de Catalunya” i al “Butlletí” de la conselleria d’economia. Fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona (1912-14) i d’economia a l’Ateneu Polytechnicum (1934-35) i a l’Escola Industrial, de la qual fou director (1936-37). El 1937 fou nomenat director de l’Escola del Treball. És autor de Lugares geométricos de curvatura estacionaria en el cuadrilátero de manivela cilíndrica i de Curso de geometría descriptiva . Tingué cura de les edicions tècniques de l’editorial Gustau Gili. Durant la guerra civil donà conferències, algunes de les quals foren publicades. En acabar la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic, on col·laborà a la creació d’escoles i museus. El 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament i ocupà el càrrec de gerent apoderat de l’editorial UTEHA (1940-65), des d’on ajudà i donà feina a d’intel·lectuals catalans i altres republicans exiliats.
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economista i polític.