Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future. Escriví el poema Le chant de la Roumanie (1851), que Balcescu li traduí al romanès. Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès. El 1908 foren publicats en un volum (Ecrits), que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa.