Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648. La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia. Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic. Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum. Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge. Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades. La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva. La segona, després del seu viatge fins als límits d’Alemanya i el contacte amb els italianitzants Berchem i l’escola d’Utrecht, en la qual un cert Romanticisme heroïtza els seus paisatges apartant-los de l’estricta realitat. La seva captació del paisatge i les solucions individualitzades —mai formulistes— tingueren una gran ascendència en J.Constable i l’escola de Barbizon.
El molí de Wijk prop de Duurstede , de Jacob van Ruysdael
© Corel Professional Photos
Pintor paisatgista holandès.