Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal (1641), i durant la primera guerra angloholandesa (1652-54) es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen. El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades. Durant la segona guerra angloholandesa (1665-67) derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” (1666) i bombardejà Londres (1667), acció que forçà la pau de Breda. En el curs de la guerra d’Holanda (1672-78) vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel. L’aliança amb Castella durant aquest conflicte féu que es desplacés a la Mediterrània, on fou batut i mortalment ferit pels francesos (1676).