Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic (1941-45) i començà a escriure el 1948. A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik (‘La daga’, 1954) i Priključénija Kroša (‘Les aventures de Kros’, 1960), publicà també novel·les com Voditeli (‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951), Jekaterina Voronina (1955) i Tyžolyj pesok (‘Sorra pesada’, 1979). La perestroika li permeté publicar Deti Arbat (‘Els fills d’Arbat’, 1988), novel·la semiautobiogràfica, Strakh (‘Por’, 1990) i Prakh i pepel (‘Cendres i pols’, 1996). En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus.