Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu. És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo... en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.