Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue. El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp. En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical. Desenvolupà probablement el tractat de solfeig Método de solfeo, en tres volums. El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de Barcelona, on fou guardonada amb la Medalla d’Or. Compongué música religiosa seguint l’estil dominant a l’època i nombroses obres del repertori de saló.