A Roma fou deixeble de L.Vanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols. El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts (és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez), bé aixecant-ne de nous: Puerta de Alcalá (1764), edifici de l’Aduana (1769), Puerta de San Vicente (1775) i Casa de los Ministerios (1776), tots a Madrid. A Valladolid construí l’església de Santa Ana (1783). Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per P.M.Cermeño.