Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix. Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic. De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs: La Divina Saviesa (~1629-33, Palazzo Barberini, Roma).