Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner. La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes. El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director. Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans; també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles.
Com a compositor gaudí d’una notable popularitat en l’entorn sardanista. El 1903 inicià, amb la sardana Arran de terra, una producció sardanística de més de quatre-centes composicions d’inspiració popular. La seva tècnica, d’una gran simplicitat, amb un estil que no està exempt d’equilibri formal i bellesa, dona un caràcter molt personal a les seves obres. Altres títols destacats són Santa Pau, Bell Penedès, Vigatana, Renoera, Mercè, Nit estel·lada, En Xavier petit o Il·lusió perduda, i, sobretot, La Maria de les trenes, una de les més difoses comercialment. Era germà del compositor i director coral Manuel Saderra.
Bibliografia
- Molero i Pujós, Eugeni: Josep i Manuel Saderra, músics de cobla i compositors, Editorial Pòrtic, Barcelona 1983