Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles. L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes. A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957. L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles. Feu una gran labor de divulgació per l’Empordà, el Gironès i el Rosselló. Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu, a mig camí entre la composició popular i la culta. Els seus títols més destacables són El llac encantat (1942), Fausta (1943), Poruga (1944), Júlia (1946), Gelosa (1950) i Santfeliuenca (1979), si bé el que ha esdevingut més popular i emblemàtic dins el sardanisme ha estat Somni (1947), amb una versió coral àmpliament divulgada pels orfeons. L’any 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Molero i Pujós, Eugeni: Josep i Manuel Saderra, músics de cobla i compositors, Editorial Pòrtic, Barcelona 1983