Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J. Rodoreda. Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat. El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació. Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari. En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral Euterpe. Al llarg de la seva trajectòria dirigí diverses entitats corals barcelonines com La Poncella, de Sant Gervasi, La Joventut, de la Barceloneta, La Barretina Catalana i La Catalana, de Barcelona, L’Aurora, de Gràcia, i la Catalunya, de Sarrià.
Com a compositor destacà en la música per a banda i masses corals; també deixà obres líriques com Els miquelets d’Olesa, amb lletra d’Apel·les Mestres, El gendarme, amb text de Josep Morató, il·lustracions musicals per a Pierrot lladre i l’òpera Phryné.