Se situa al peu dels relleus prebètics valencians extrems, que atenyen l’altitud màxima al mont Cabal (596 m) i als Recingles, que empalmen amb la serra de Migdia que separa el terme de les valls de Pego; al N, l’abrupte sector del port de Sagra (camí de Pego) enclou l’Aspre de la Foia Roja. Les pastures ocupen unes 300 ha; als conreus, hi ha unes 100 ha regades (més de la meitat amb aigua de peu); de les 150 ha encadastrades com a secà, només se’n sembren unes 90. Les especialitats agrícoles són variades; predominen els cítrics (una cinquena part), segueixen l’horta (17%) i els garrofers, ametllers i oliveres.
La vila (442 h agl [2006]; sagratins; 104 m alt.) s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol. L’església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la del Ràfol d’Almúnia. Fou bastida a la fi del segle XVI. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.