Saidí

Saidí

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.

El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya. El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa. Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters (que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres). La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals (1.500 ha de blat i 400 d’ordi), el blat de moro (200 ha) i el farratge (200 ha). El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les activitats agrícoles derivades de l’agricultura (molins de pinsos i d’oli), complementen l’economia; havia tingut tradició l’activitat tèxtil. Els agricultors estan adherits a la cooperativa de Fraga.

La vila (1.782 h agl i 49 h diss [1981]; 155 m alt) és prop de la riba esquerra del Cinca. L’església parroquial (Sant Joan Baptista) i la casa de la vila estigueren fortificades. Al N de la població s’aixequen les restes de l’antic castell de Saidí, d’origen islàmic. Arran de la divisió entre el Principat de Catalunya i el regne d’Aragó feta el 1305 seguint la línia de la clamor d'Almacelles, el terme de Saidí fou incorporat a Aragó (fet que no reconegueren mai les corts de Catalunya).