Fundat per Xilderic I (~543) en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat (576) el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina (s. VII). Devastat diverses vegades pels normands (s. IX), fou fortificat (1368) i obtingué jurisdicció civil fins el 1674. Centre intel·lectual dels maurins ( maurí) des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa (1792) i convertit en presó. En resten únicament l’església romànica (s. X), on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials. Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per artistes i literats.