Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic (2686-2181 aC), no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà (2040-1786 aC). No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht (~720 aC) en féu la seva seu. Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI (664-525 aC), que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII (404-399 aC), que expulsà els perses d’Egipte. El període ptolemaic (323-30 aC) marcà la fi de la seva preeminència política i econòmica a causa de la competència d’Alexandria, però conservà la seva importància religiosa. A l’època cristiana fou seu d’un bisbat que durà fins al s XI. Excavada per Mariette, en són conservades molt poques coses (restes de cases, mur d’un clos de maó, necròpoli a l’exterior d’aquest recinte, algunes estàtues i joies, etc).