Estudià peritatge químic i magisteri. Es donà a conèixer en l’Antologia poètica universitària (1950) i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial. La seva poesia, diàfana, acolorida, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu. Publicà, entre altres, Aquest somni (1956), Suite pirinenca (1972), Poemes de l’estaquirot (1979), La vall dels ecos (1985), El rostre (1998), Obra poètica: obra publicada i inèdita (2000) i La llum camina de puntetes per la carena (2002). L’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.