Viatjà a Munic (1911-13) i a Florència (1914). Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona (1917). La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i E.C. Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova. El seu estil és d’un accentuat decorativisme; destaca en el paisatge i la natura morta. El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes. El 1919 s’instal·là a Nova York, on el 1923 feu una exposició. Allà fou director artístic de la revista Catalònia. El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de pintar, treballà en investigació bibliogràfica: la mostra més important és el llibre Marcas de fuego de las Antiguas Bibliotecas Mexicanas (1925), editat pel govern de Mèxic.
Pintura de Rafael Sala i Marco
© Fototeca.cat
Pintor.