Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director (1971-75). Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963. Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic. Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions. Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla (1965), el premi Ciutat de Barcelona (1968) i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts (1969). La seva obra es localitza en diferents museus d’Espanya i d’Europa i en llocs públics, entre d’altres, una escultura al parc barceloní de Vil·la Amèlia.