Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral. Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva (corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida), la de Madrid a Porto i la de París (i Bilbao) a Lisboa. Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari (Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca). Experimentà una creixença demogràfica molt gran la dècada de 1920 (44,6%) i els anys trenta (53,4%). Identificada amb l’antiga Helmantiké o Salmantica, era situada a l’àrea de poblament dels arevacs i dels vacceus. Fou conquerida per Anníbal el 217 aC. Sota els romans formà part de la Lusitània i fou situada en la important ruta de l’argent. Conquerida, sense resistència, pels àrabs (712) amb diferents alternatives, de fet restà en poder musulmà pràcticament fins a la conquesta de Toledo (1085), quan Alfons VI encarregà al seu gendre Raimon de Borgonya el repoblament de la ciutat, en el qual participaren serrans, francs, castellans, portuguesos, mossàrabs, toresos, jueus i gallecs, organitzats en barris independents. Durant els regnats d’Alfons VIII i Alfons IX fou elaborat el fur de la ciutat i fou fundada la universitat (1200). Centre important de la indústria tèxtil castellana i mercat exportador de llana, obtingué d’Enric IV el privilegi de fira franca (1467). Adherida al moviment de les Comunitats de Castella (1520) en defensa de les seves manufactures i en contra de la política de Carles V favorable als grans mercaders de llana, estigué sota el comandament de Maldonado.
© Fototeca.cat