Té conreus de vinyes i oliveres. La població, que viu de la pesca, de l’elaboració de l’oli i del vi, i del turisme, es concentra a la costa occidental, on s’obre la badia de Salamina, presidida per la ciutat homònima, capital de l’illa. Independent a l’època homèrica, passà a ésser possessió de Mègara, primer, i d’Atenes al s VI aC. És famosa, sobretot, pel record de la batalla (batalla de Salamina) que, a la fi del setembre del 480 aC, els grecs hi sostingueren contra els perses, els quals, bé que superiors en nombre d’efectius humans i de material bèl·lic, foren destrossats pels grecs, gràcies a llur rapidesa i a l’habilitat de maniobra de les naus a l’interior de l’estret, i també gràcies a llur valor furiós i coratge, immortalitzats per Èsquil en els Perses, per Heròdot i Timoteu. Diverses excavacions han posat al descobert una necròpoli micènica, com també restes de murs. Damunt un promontori, hom ha volgut identificar el suposat túmul (polyandréion) dels grecs caiguts en la batalla. Al s XIV sembla que l’illa passà sota el control català, puix que hom troba documentació relativa a Joan Frederic d’Aragó en la qual aquest és anomenat com a senyor d’Egina i Salamina. No consta la sobirania catalana posteriorment al 1366, data màxima de vida de Joan Frederic d’Aragó.