El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell (840 m alt. i 751 m alt.), sector ocupat en gran part per boscs de pins. La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura: el regadiu ocupa només 23 ha (aigua de fonts), destinades a hortalisses i arbres fruiters; el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres (170 ha), vinya (32 ha) i cereals. La indústria és integrada per una fàbrica de calçat. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965. El poble (472 h agl [2006], salemers ; 366 m alt.) és al sector més pla. Antiga alqueria islàmica, del terme del castell de Carbonera, fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Castelló del Duc. Eclesiàsticament depengué del Ràfol de Salem fins el 1534, que fou erigida la rectoria de moriscs i actual parròquia de Sant Miquel (en depenien Benixervi iElca). La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem. El lloc fou dels marquesos de Bèlgida i dels ducs de Gandia.
Salem
© Fototeca.cat