És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern. El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa. Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries (congelats). Colònia romana (Salernum) fundada a l' ager picentinus (197 aC), passà al domini d’Odoacre (s. V) i fou conquerida pels bizantins de Belisari (~540). Integrada al ducat longobard de Benevent (646), en desintegrar-se aquest (839) es convertí en capital del principat de Salern (847-1077) i del ducat normand de Pulla-Calàbria (1077-1127). Infeudada successivament pels Colonna, Orsini i Sanseverino, passà a formar part del regne de Nàpols (1550) i, finalment, d’Itàlia (1860). Entre altres monuments destaca la catedral (1076-84), on s’aplega material (columnes de marbre verd i baixos relleus) provinent dels temples de Paestum; té un pòrtic d’arcades aràbigues i unes portes de bronze (1099) i mosaics del s. XIII; a la cripta hi ha el sepulcre de Gregori VII, mort a l’exili. Fou famosa l'escola de Salern (s. IX-XIX), l’escola mèdica més antiga d’Europa, fundada probablement per monjos de Montecassino (s. IX), on excel·liren mestres com Guarimpot (s. X), autor d’un Passionarium, i Constantí l’Africà (s. XII-XIII), que traduí molts texts mèdics de l’àrab al llatí. L’obra col·lectiva més famosa és Flos sanitatis (o Flos medicinae Salerni), aplec d’aforismes mèdics (3 520 versos llatins), traduïda a nombroses llengües. Després de segles d’activitat irrellevant, l’escola fou suprimida per Joaquim Murat el 1811.
La badia i la ciutat de Salern
© Fototeca.cat