Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla (de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99) i de la de Madrid (de sociologia, 1899-1910), on fundà l’Instituto de Sociología. Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología (1889-1904), que el féu cèlebre. Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme; posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista.