Format a Venècia, gràcies a L.Gasmann passà a la cort de Viena, on destacà aviat com a operista. Es mostrà seguidor de Gluck ( Armida, 1771), però també féu òperes bufes, com Don Chisciotte alle nozze di Gamace (1771) o La calamita dei cori (1774), que li donaren fama (amb la seva Europa riconosciuta s’inaugurà el Teatro alla Scala de Milà, el 1778, i el 1787 l’òpera Tarare —text de Beaumarchais— féu sensació a París). Rival de Mozart, hom arribà a dir que l’havia emmetzinat (tema d’una òpera de Rimskij-Korsakov). Deixà també música instrumental i religiosa.