Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby (1866-67) i Disraeli (1874-78). Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre (1885), orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic: defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil; annexà l’Alta Birmània a l’Imperi; impulsà la colonització de l’Àfrica (Kenya i Uganda, 1888; Zanzíbar, 1890; Nigèria) i de l’Orient Mitjà (Xipre, Egipte). Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que llimessin les rivalitats colonials. Això no obstant, no evità que esclatés la guerra dels bòers (1899-1902), en acabar la qual es retirà.