És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m. La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell. La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE. Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido, recentment agençat amb vista al turisme. Allí s’ha establert, a més d’una carretera excel·lent, la urbanització anomenada el Lido, amb el port esportiu i de pescadors del Barcarès, de cara a l’estany i no lluny de l’Angle i l’Estanyot, estanyols derivats. El sector català és repartit entre els municipis rossellonesos del Barcarès, Sant Llorenç de la Salanca i Salses, mentre que el terç nord, llenguadocià, pertany a Leucata. País de maresmes, salobrars i dunes, batut per la tramuntana, els pobles s’establiren lluny de les ribes lacustres, que deixaren a pescadors seminòmades fins a l’arribada del turisme.