Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid. Orientat inicialment a la dialectologia (és coautor, amb M. Alvar i A. Llorente, de l'Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía) s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària. Entre altres obres publicà: Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” (1969), Cuatro conferencias de tema canario (1977), Semántica y lexicología del español (1985) i l’al·legat contra les llengües minoritàries parlades a l’Estat espanyol —especialment contra el català— Lengua española i lenguas de España (1987). Fou membre de la Real Academia Española (1986).